Cifra de Miracle A Les Planes - Guillem Gisbert
Veja os acordes de Miracle A Les Planes, de Guillem Gisbert, e use os controles desta página para mudar o tom, ajustar a leitura e acompanhar a música enquanto toca. Ver mais cifras de Guillem Gisbert →
Primeiro acorde: E 13 acordes identificados
Simplificar
Afinação: E A D G B ETecla: DbCapotraste: Sem capotraste
[Intro]
Bbm Bbm
[Verse 1]
Sortíem que era fosc els estudiants
que fèiem torn de tarda. Travessàvem
el campus buit. Jo anava mig frustrat
amb tanta calma: pot semblar excessiu,
[Verse 2]
Bbm Db Gb F
la part que em pertocava d’hedonisme,
l’esclat damunt la gespa, el meu tastet
del pedigrí rebel de Bellate~~~rra…
[Pre-Chorus 1]
No és que apuntés jo a jove compromès,
tampoc sé exactament què m’espera~~~va
(inspiració, crec, i esperit d’equip)
i, tanmateix, aviat va ser evident
[Verse 3]
Bbm Db Gb F
que el teatret adult intimidava…
Res més grotesc que les generacions
que regnen satisfetes del llegat,
[Verse 4]
Bbm Db Gb F
ben dir que vam comprar-ne herois i faules.
Vam créixer cobejant-ne aplaudiments,
i ordint, amb discreció, un pla malvat:
[Pre-Chorus 2]
voldríem encaixar, com bons nens de
classe mitjana i de Lletres. (Vaig se~r-ho,
de Lletres, fins l’assumpte del ronyó
que em va fer molt de Ciències. Un fanàtic).
[Chorus]
Baixàvem junts en els ferrocarrils
on era fàcil seure, i imitàvem
les palatals d’un catedràtic que
citava títols depriments com “Breu
història de la premsa a Catalunya”
i rèiem molt, però el nas sensible hauria
flairat en l’aire un maldecap creixent,
l’angoixa de trobar la vocació:
[Post-Chorus 1]
teníem energia per gastar
i els cossos preparats per esforça~r-se,
però aspiracions difuses sense un marc
on créixer fortes. Vam passar així
[Verse 5]
Bbm Db/Ab Ebm F
(vull dir d’intel·ligència que es menjava
a si mateixa). Érem llenços blancs
immòbils, calibrant si serviran
[Verse 6]
Bbm Db/Ab Gb F
d’un geni irrepetible. I, no cal dir-ho,
pretendre tal control de l’avenir
va ser dels poltres de tortura més
sofisticats que he conegut: l’atzar,
la biologia o les herències trio~~~~~~mfen
més que cap voluntat (i això em serveix
Ab Bbm
avui de feliç sort exculpatòria!).
[Verse 7]
Un vespre, no recordo bé per què,
tornava sol. Devia anar cansat
–llavors hi anava sempre–, el sotragueig,
i la remor d’uns nens tornant de bàsquet
[Verse 8]
Bbm Db/Ab Gb F
per urbanitzacions de gats panxuts
i porpres buguenvíl·lics fins que els fets
que avui us canto van precipita~r-se:
[Pre-Chorus 3]
enmig dels passatgers desconeguts
el meu cervell de nen, creuant les Pla~~nes,
somiava somnis seus ja no sé quins
quan un avís de pròxima estació
[Chorus]
va despertar-me i vaig trobar un coixí,
un suèter vell que em protegia el cap
de la finestra… Estava ben plegat,
es mantenia fresc i feia olor
de bosc. Vaig preguntar a dos heavies tímids
que seien just davant si, per ventura,
sabien de qui era. No ho sabien.
Dins del vagó el món seguia sent
[Post-Chorus 2]
el món, però palplantada en la foscor
vaig veure que em mirava una ombra ami~~~ga
i vaig saber que estava preparat:
de cop i volta el buit em concernia.
[Outro]
Bbm Db Gb F
Bbm Db Gb F
Bbm